El passat 17 de febrer, a la sala del CEMAV de Granollers, vàrem tenir el plaer que la Beatriz Janin, psicòloga i psicoanalista Argentina, ens acompanyés per presentar una conferència titulada: La influencia de la época. El impacto de lo social en la comunidad. El Cercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès (CESMVA) vam pensar amb ella a l’hora de fer-li la proposta perquè estem interessats en poder ampliar la comprensió de com poden estar afectant els esdeveniments actuals en la conducta humana. Per completar-ho, també va fer esment de la influència de la tecnologia.
Algunes de les idees que voldríem destacar són les següents:
1. Ens constituïm, no només dins la família, sinó dins de la societat que ens envolta i les seves vicissituds. Els nens no són aliens al que passa. En no tenir uns recursos intel•lectuals com se suposa que hem de tenir els adults i fruit del seu egocentrisme, fàcilment poden sentir que la tensió té a veure amb ells o és culpa seva.
2. La societat actual promou una sèrie de funcionaments que després no els pot sostenir. Aquestes són algunes de les característiques que la Beatriz Janin va enfocar:
Hi ha un temor permanent a pertànyer a la massa d’exclosos.
Hi ha molta incertesa en el futur, la qual cosa genera molta inseguretat. Està clar que si l’adult no se sent valorat (atur, problemes econòmics, incertesa político-social,...), no pot transmetre al seu fill esperança ni seguretat.
La immediatesa és molt característica de la societat actual i provoca frustracions i dificultats per assumir la realitat més crua.
Es veu un increment de la desconnexió dels adults i del no compartir amb els infants estones de joc i d’intercanvi.
Hi ha la lògica del neoliberalisme: tots hem de ser màquines al servei de les coses.
Quan un adult està deprimit, té menys capacitat de contenció i es veu com es culpen als nens del seu comportament disruptiu.
Som una societat del “rendiment”: “Si vols, pots; si no pots, és culpa teva”.
3. Es va fer referència a algunes de les reaccions dels infants davant del malestar dels adults: si aquests estan abstrets, els petits poden moure’s més del que pot ser normal per tal d’activar-los i fer-los sortir de l’apatia,; adults desemparats que no poden donar seguretat als fills i aquests es desesperen i hi ha problemes de conducta. La ponent explica com, el moviment, és la manera de pensar-parlar dels infants, i relaciona el controvertit diagnòstic del TDA/H amb aquesta realitat. Ella anomena a aquest pensament com a cinètic. S’ha de tenir present que els nens i les nenes necessiten de manera vital l’atenció dels adults.
4. Respecte a la tecnologia, tot i que els nens i les nenes puguin quedar hipnotitzades per les pantalles, no els convenen. Afavoreixen la passivitat, ja que no fan ni aprenen fent. Quan llegim, estem fomentant la imaginació i la fantasia, cosa que no es dóna enfront d’un televisor.
5. La Beatriz va dedicar un temps a parlar de l’adolescència. Ens descrivia el risc que poden tenir en aquesta edat, joves que necessiten sortir de la família però poden sentir-se exclosos en la societat i posar traves a una adequada constitució de la seva identitat.
Per concloure, la Beatriz volia deixar palès que la societat és necessària per la constitució de l’infant. Per tant, en moments en què aquesta està molt influenciada per la incertesa i el malestar, a través dels adults que es relacionen amb els més petits, no s’afavoreix un desenvolupament consistent i segur.
Des d’aquí, tornem a donar les gràcies a la Beatriz Janin per les seves aportacions en un tema d’una envergadura enorme pel desenvolupament de la societat i els membres que hi pertanyem.
Granollers, 28 de febrer de 2018
